Quina diferència hi ha entre sentiment i esperit?


Resposta 1:

A2A.

Ah, les complexitats de la llengua anglesa! M'encanta aquesta llengua. És, sens dubte, un dels llenguatges més ambigus d’aquest món. Tingueu en compte que aquestes paraules, "sentiment" i "esperit" són de vegades utilitzades de forma intercanviable. Per exemple, les paraules "estar de bon humor" significa que els vostres sentiments són positius. Esteu de bon humor.

És diferent si utilitzeu les paraules "Això és l'esperit!" Aleshores, en realitat no parleu d’un cert sentiment, sinó d’una determinada actitud que us pot motivar a fer o superar certs problemes / dificultats / obstacles. El mateix significat té a les paraules "Comprovar-se en l'esperit de les vacances ..." o "despertar una mica d'esperit escolar ..."

L’últim, però no menys important, l’esperit també s’utilitza en un sentit místic o metafísic, que depèn del context.

La paraula “sentiment” s’utilitza principalment per descriure alguna cosa més directament personal. Pot descriure sentiments de determinades emocions, de percepcions sensorials, d’una determinada actitud, opinió o (qualsevol tipus de) creença. La paraula “sentiment” és una paraula més general que la paraula “esperit”.


Resposta 2:

Gran pregunta! Sentir forma part de la nostra personalitat. És bo estar en contacte amb els nostres sentiments. Però l’esperit o la consciència són una altra cosa. En el nostre cor podem estar la nostra consciència natural. Aquí no hi ha pensament, ni sentiment. L’experiència és ser-no, una immensa pau o amor. Cada persona té la seva pròpia experiència, però tots trobem un espai sense límit, sense frontera. És donar, segur, a casa. La nostra consciència sense tota la molèstia de pensaments i sentiments és qui som realment. Ho trobem en la tranquil·litat del nostre propi cor, la meditació, l'oració, la vida en la seva essència ...

El cor de la consciència


Resposta 3:

Gran pregunta! Sentir forma part de la nostra personalitat. És bo estar en contacte amb els nostres sentiments. Però l’esperit o la consciència són una altra cosa. En el nostre cor podem estar la nostra consciència natural. Aquí no hi ha pensament, ni sentiment. L’experiència és ser-no, una immensa pau o amor. Cada persona té la seva pròpia experiència, però tots trobem un espai sense límit, sense frontera. És donar, segur, a casa. La nostra consciència sense tota la molèstia de pensaments i sentiments és qui som realment. Ho trobem en la tranquil·litat del nostre propi cor, la meditació, l'oració, la vida en la seva essència ...

El cor de la consciència